Els núvols de Nadal

Els núvols de Nadal no sé què tenen

que són manyacs: no posen

gens de malícia al cel:

pel blau puríssim dolçament s’estenen,

a la llum de la posta suaus s’encenen

i de nit deixen veure algun estel.

És una de les coses més alegres

veure entre núvols els estels brillar.

Tenebres de Nadal, no sou tenebres;

més hi veig en vosaltres

que no en el dia clar.

Ai, nit que vas passant silenciosa;

Ai, núvols blancs que pels estels passeu;

ai, llum, que no ets enlloc misteriosa;

ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!

Quan me vulgueu donar més alegria

parleu‑me dels Nadals ennuvolats,

i em veureu com infant que somnia,

que riu a lo que veu amb els ulls aclucats.

Joan Maragall

Joan Maragall (Barcelona, 1860‑1911) va ser un poeta i assagista català de la Renaixença. És un dels poetes més importants de la literatura catalana de finals del segle XIX i principis del XX, conegut per la seva capacitat d’expressar sentiments profunds amb llenguatge clar i simbòlic. Aquest poema, encara que no tan llarg com un poema èpic, és suficientment extens i emotiu per sentir l’esperit del Nadal des d’una mirada poètica i reflexiva.