A vós, Dona Verge Santa María

A vós, Dona Verge Santa Maria,

dó mon voler qui es vol enamorar

de vós tan fort que sens vós no voldria

en nulla re desirar ni amar;

car tot voler ha melloria

sobre tot altre que no sia

volent en vós, qui és maire d’amor;

qui vós no vol, no ha d’on s’enamor.

Pus mon voler vol vostra senyoria,

lo meu membrar e el saber vos vull dar;

car sens voler, Dona, jo què els faria?

E vós, Dona, si us plai, façats membrar,

entendre, amar a clerecia,

per ço que vagen en Suria

los infeels convertir, preïcar,

e els crestians facen pacificar.

Mant hom se vana que morria

pel vostre Fill, si loc venia;

mas paucs són cells qui el vagen preïcar

als infeels, car mort los fai dubtar.

Quan pensem en Ramon Llull (1232–1316), ens ve al cap el filòsof, el místic, el missioner incansable que va escriure en català, llatí i àrab. Però Ramon Llull també va ser poeta, i en la seva obra hi ha moments d’una bellesa lírica i espiritual que encara avui ens arriben amb força.

Un dels més bells exemples és el poema “A vós, Dona Verge Santa Maria”, inserit al Llibre d’Evast e de Aloma e de Blanquerna son fill, escrit cap al 1283 i 1294 i conegut popularmente com a Blanquerna. Aquí, Llull adopta els recursos de la poesia trobadoresca amb el llenguatge de l’amor cortès i els transforma en una pregària devocional a la Mare de Déu.

Aquest poema m’emociona perquè mostra la genialitat de Llull, agafa el llenguatge de l’amor profà i el transforma en un amor sagrat. On altres trobadores parlaven d’una dama terrenal, ell parla de la Verge Maria, amb la mateixa intensitat d’entrega i passió.

M’agrada especialment com Llull hi introdueix no només devoció, sinó també un missatge de missió i compromís: demana a Maria que l’ajudi a predicar als infidels i portar la pau als cristians. És un recordatori que la poesia pot ser alhora pregària i acció.

Tot i que no sóc catòlica, sempre he tingut un gran respecte per la Verge Maria. Això fa que aquest poema de Ramon Llull no passi desapercebut per a mi; la seva bellesa i la intensitat del missatge no perden vigència ni actualitat. La manera com Llull expressa devoció, amor i esperança continua emocionant-nos avui, més de set segles després.

Fi